Joan Moreira. Del folflore tortosí, Imprenta Querol, Tortosa, 1934

Unes gotes de toponímia popular tortosina
Delta de l'Ebre
Enveija

Sobre el cargol poma (Pomacea canaliculata) al delta de L'Ebre

Cecilia Lorenzo. Els millors racons del Delta (Sortim, Avui, 16.12.2009)

Las llacunes del delta de l'Ebre amb bicicleta. Sortim, núm. 205 setmana del 6 al 12 de novembre del 2009

Tombes al cementiri de Sant Jaume d'Enveja

Mas de Villòria (Sant Jaume d'Enveja)

Camí de Balada
Eucaliptus monumental, possible arbre d'interès local

Un llibre sobre el Poble Nou del Delta

FABREGAT, Emeteri i LÓPEZ, Antoni. El Poble Nou: La darrera colonització del delta de l'Ebre (1940-1970). Onada edicions, Benicarló, 2008. 252 pàgines

Revista "Sortir" núm. 191. Pel delta de l'Ebre amb bici

On no hi ha publicitat, resplendeix la veritat!

"Al Racó del Riu, al delta de l'Ebre. Hi fan el millor arròs del món!"

Daniel Domenjó. Sortim, núm. 191, setmana del 12 al 18 de juny del 2009, pàg. 46.

Salvem el Delta (Avui, 18/04/09)

Toponimia del Delta (1810)

Tamarit, Tarragona, Salou, Balasc, P. Fangosa, Tortosa, Paniscula (el mapa ha estat girat per poder llegir els topònims)

Mapa de España y Portugal, corregido y aumentado del mapa publicado por D. Tomas López de Vargas Machuca (1731-1802). Publicat l'any 1810.

Toponimia: P. Fingat (Península del Fanfar); I. Buda (Illa de Buda); C. Tortosa (Cap Tortosa); I. de Oliver (Illa d'Oliver ?, Torre de sant Joan?); P. Alfaques (Punta de la Banya); R. Ebro; Amposta

La barra o Istme del Trabucador

AVUI, 16 d'octubre de 1990

D'on prové la paraula "trabucador"? Un pescador de Sant Jaume d'Enveja, Minguet l'home d'Alisa, em deia, a finals dels anys 60, que per anar a Sant Carles de la Ràpita antigament les barques petites dels pescadors "trabucaven" la barra del Trabucador, és a dir, passaven la barra de sorra des de la mar de fora fins a la mar de dins. D'aquesta manera s'estalviaven haver de girar tota la Punta de la Banya. La barra del Trabucador seria la barra de sorra que les barques antigament trabucaven.

Joan Coromines, en el seu monumental Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana, ens diu que trabucar en el seu ús originari fa referència a l'acció de bolcar o capgirar el buc d'una nau. És un mot especialitzat en l'esfera nàutica derivat de buc (cavitat interna de diversos objectes, especialment arbres, edificacions i naus), amb el prefix tra (variant de tras-) significa trasbalsar o capgirar un un cos. El testimoni castellà més antic (en el Victorial de Díaz de Gàmez, en el segle XV) de trabucar té el significat de "volcar, zozobrar".

Pierre Deffontaines en el seu estudi de geografia humana del delta de l'Ebre escriu: "Las arenas están dispuestas en forma de cresta, trabuc o trabucadors, de forma parecida a las serraladas de Almenara i a las dehesas de la albufera de Valencia". Però sembla poc probable que trabucador tingui res a veure amb la forma de les dunes (muntells o tores) i sí és molt probable que sigui un topònim relacionat amb activitats nautiques: lloc on les barques passaven per fer drecera cap a Sant Carles de la Ràpita o lloc on havia barques capgirades (trabucades) o naufragades.

En un llibre de Linné he trobat aquesta il·lustració que podria exemplificar com es trabuca una barca (CAROLI LINNAEI. Iter lapponicum. 1732, pàg. 38). Trabucar. “tomado del cat. u oc. trabucar “volver lo de arriba abajo”, “caer, tropezar”, derivado de buc “vientre”, “capacidad interior de algo”.

Punta de la Banya

Mapa dels anys 60. Probablement de Xavier Ferrer Parareda

LA ZUDA núm. 7, Noviembre 1955.

LA ZUDA, Revista de letras y artes del Círculo Artístico, Segunda Época, Tortosa, Noviembre 1955, Año I - Nº 7

DEFFONTAINES, Pierre. El delta del Ebro. Estudio de geografía humana. (Resumen del informe presentado en el XIV Congreso Internacional de Geofisica, Lisboa, 1949)