AVUI, 16 d'octubre de 1990
D'on prové la paraula "trabucador"? Un pescador de Sant Jaume d'Enveja, Minguet l'home d'Alisa, em deia, a finals dels anys 60, que per anar a Sant Carles de la Ràpita antigament les barques petites dels pescadors "trabucaven" la barra del Trabucador, és a dir, passaven la barra de sorra des de la mar de fora fins a la mar de dins. D'aquesta manera s'estalviaven haver de girar tota la Punta de la Banya. La barra del Trabucador seria la barra de sorra que les barques antigament trabucaven.
Joan Coromines, en el seu monumental Diccionari etimològic i complementari de la Llengua Catalana, ens diu que trabucar en el seu ús originari fa referència a l'acció de bolcar o capgirar el buc d'una nau. És un mot especialitzat en l'esfera nàutica derivat de buc (cavitat interna de diversos objectes, especialment arbres, edificacions i naus), amb el prefix tra (variant de tras-) significa trasbalsar o capgirar un un cos. El testimoni castellà més antic (en el Victorial de Díaz de Gàmez, en el segle XV) de trabucar té el significat de "volcar, zozobrar".
Pierre Deffontaines en el seu estudi de geografia humana del delta de l'Ebre escriu: "Las arenas están dispuestas en forma de cresta, trabuc o trabucadors, de forma parecida a las serraladas de Almenara i a las dehesas de la albufera de Valencia". Però sembla poc probable que trabucador tingui res a veure amb la forma de les dunes (muntells o tores) i sí és molt probable que sigui un topònim relacionat amb activitats nautiques: lloc on les barques passaven per fer drecera cap a Sant Carles de la Ràpita o lloc on havia barques capgirades (trabucades) o naufragades.
En un llibre de Linné he trobat aquesta il·lustració que podria exemplificar com es trabuca una barca (CAROLI LINNAEI. Iter lapponicum. 1732, pàg. 38). Trabucar. “tomado del cat. u oc. trabucar “volver lo de arriba abajo”, “caer, tropezar”, derivado de buc “vientre”, “capacidad interior de algo”.
Pierre Deffontaines en el seu estudi de geografia humana del delta de l'Ebre escriu: "Las arenas están dispuestas en forma de cresta, trabuc o trabucadors, de forma parecida a las serraladas de Almenara i a las dehesas de la albufera de Valencia". Però sembla poc probable que trabucador tingui res a veure amb la forma de les dunes (muntells o tores) i sí és molt probable que sigui un topònim relacionat amb activitats nautiques: lloc on les barques passaven per fer drecera cap a Sant Carles de la Ràpita o lloc on havia barques capgirades (trabucades) o naufragades.
En un llibre de Linné he trobat aquesta il·lustració que podria exemplificar com es trabuca una barca (CAROLI LINNAEI. Iter lapponicum. 1732, pàg. 38). Trabucar. “tomado del cat. u oc. trabucar “volver lo de arriba abajo”, “caer, tropezar”, derivado de buc “vientre”, “capacidad interior de algo”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada